#1 La vida petita
Últimament penso molt en la relació que teníem abans de la pandèmia amb l’alcohol i la que tenim ara
Ens va costar molt trobar una paradeta de roses. Vam caminar per tot el centre de Barcelona fins que vam trobar-ne i per sort no vam fer gairebé cua. Tampoc vam estar massa estona mirant llibres perquè ja sabíem quins volíem i a quina llibreria anar a comprar-los. He de dir que vaig agrair moltíssim poder caminar tranquil·lament pel centre i que, entre el sol, el vermut i el cafè amb llet amb gel de després de dinar, Sant Jordi va tornar a ser el millor dia de l’any.
La vida petita
Últimament també penso molt en la relació que teníem abans de la pandèmia amb l’alcohol i la que tenim ara. L’altre dia ho parlàvem amb els meus companys de pis, que ja fa dos anys que només beuen alcohol el cap de setmana. L’Albert diu que podia beure perfectament cinc o sis birres en una tarda i el Sebastián que sopava bevent cervesa. Es van cansar. Tinc amics que han decidit deixar de beure com la Nina que no beu alcohol des dels dinou anys i em fa molta gràcia perquè diu que l’alcohol són com les bledes del món líquid. “Ho vaig provar, no em va agradar, no ho he tornat a provar”. I després tinc amics amb els qui hem seguit bevent amb la inèrcia d’abans de la pandèmia.
Quan quedàvem per fer birres normalment era a la tarda i ens podíem allargar fins a la una de la matinada, acabar sortint de festa o senzillament estar una estona i marxar a casa. Ara comencem a beure a l’hora del vermut per aprofitar les terrasses, anem a una superilla o acabem a casa d’algú asseguts al sofà xerrant. ¿Què ha canviat? Bevem igual que abans, fins aquí tot bé, però ara no podem decidir quan, on i perquè volem beure. I és aquesta falsa inèrcia la que em fa sospitar que no som del tot conscients de com ens condiciona el context o com ens han invertit els horaris. Quedem per fer birres perquè no podem ni volem anar cada setmana al teatre, al cine o a passejar.
La Carla, la meva nutricionista, diu que aquest any ha escoltat diverses vegades a la consulta casos de gent que està bevent una ampolla de vi diària. Una persona pot fer tres ingestes d’alcohol diàries o més i passar com a socialment acceptat. També em va comentar que el que realment passa factura són els efectes de l’alcohol sobre el nostre cos: augment de pes, depressió del sistema central nerviós, mal de cap, hipotensió. A tot això suma-li una pandèmia, un toc de queda normalitzat.
Fa unes setmanes vaig decidir deixar de beure alcohol. Per almenys una temporada. Estic cansada de ressaques emocionals o, com diu la Leslie Jamison a La huella de los días, tenir la sensació que la vida es torna petita.
“Una parte de mí seguía creyendo que los auténticos relatos del alcoholismo requerían grandes tragedias (...) Mi alcoholismo no era así. No había hecho estallar una bomba en medio de mi propia vida. Sencillamente mi vida se había vuelto pequeña y agria. Convivía con la vergüenza como si fuera un órgano más que anidara en mi interior, infamando de pesares banales”
La vida es torna petita quan ens deixem portar per la inèrcia i no prenem decisions. Per petites que siguin, per quotidianes que siguin. Decidir no beure alcohol, gaudir d’un vermut al Raval un dia de sol, començar a utilitzar xampú sòlid, anar amb bici als llocs, quedar per fer un cafè i passejar no perquè toca sinó perquè vols. Em passa que fins que no vaig llegir aquell vers de la Pizarnik no vaig caure en la importància de pensar en aquest yo y la que fui i en quina vida haurem construït després de tot això.
Engrunes
Cosetes que m’han semblat interessants aquesta setmana i us hagués dit sens dubte fent una sobretaula juntes:
Estic molt pesada amb aquest tema, però no puc parlar sobre l’alcohol i no dir-vos que aneu a veure Promising Young woman al cine.
Recupero aquesta columna tan maca de la Leslie Jamison sobre la nostàlgia (de fet recupereu tot el que pugueu de la Leslie perquè em sembla que té una mirada molt lúcidia). “And imagining the time when we might have even the slightest glimmers of nostalgia for daily life during the pandemic is a way of believing there will be a time when it’s finished, a time when we can look back and survey the entire arc of the story.
Em va agradar molt aquest article de l’Anna Pacheco a El País. “En l’aliment, en la idea d’un dinar, en la idea sobretot d’un primer sopar que et preparen perquè t’estimen, sempre hi he sentit el pes del futur”.
Feia temps que buscaba un xampú sòlid i fa un parell de setmanes que estic utilizant aquest de The organic republic. Una ME-RA-VE-LLA.
L’expenedor de novetats del Marc Hernández per Ràdio 4 (vàlid per qualsevol dia de l’any sincerament).
Una de les coses que més m’agrada de fer entrevistes és preguntar l’opinió sobre temes que, a priori, els poden ser aliens. Us deixo aquí l’entrevista que publico avui a La Tercera amb Isabel Díaz Ayuso sobre les eleccions del 4 de maig a Madrid.
Abans d’acabar: estic seguríssima que ja ho heu vist, però us deixo per aquí la tremenda sobretaula que s’ha marcat el C. Tangana.
Això és tot! Moltes gràcies per llegir. Feel free de respondre aquesta newsletter amb qualsevol comentari, reflexió o article que us hagi semblat interessant o parlem per Twitter o Instagram.
Fins la setmana que ve 💌
Paula.