Sobretaula #10: seguir el rastre
Envoltada d’arbres altíssims que la protegeixen i amagada rere un mur, al carrer Santa Isabel número 1235 de Santiago de Xile hi ha la Libreria Catalonia. Rellegint notes del mòbil i llibretes antigues, amb frases i apunts aleatoris - “Fa sis mesos que no plou. Ni una gota” o bé: “m’he sentit com a casa”-, he arribat a la conclusió que la vaig descobrir el gener de 2018. Recordo el jardí i el camí de pedres de l’entrada, les prestatgeries de fusta clareta, les il·lustracions de la Catalina Bu exposades i el cartell de la presentació de Niñas ricas de la Maria Paz Rodríguez.
La Librería Catalonia la porten dues germanes. La seva mare es va inspirar en la tradició de la Llibreria Catalonia de Plaça Catalunya i va obrir la primera a Santiago l’any 1996. Amb la comoditat d’estar a un lloc que d’una manera estranya coneixes, allà em van descobrir escriptores que ja s’han convertit en autores de capçalera: des dels poemes de l’Alejandra Pizarnik, la Idea Vilariño o la Rosario Castellanos fins als contes de la Paulina Flores, les novel·les de la Maria Gainza i les cròniques de la Valeria Luiselli.
Aquesta setmana, la Leila Guerriero publicava la primera part d’una sèrie de reportatges sobre el “boom d’escriptores llatinoamericanes”. A Algo está pasando, que diu el títol, explica com en els últims anys, un xiuxiueig ha recorregut l’ecosistema literari i s’ha anat materialitzant amb premis, reconeixement internacional, xerrades i conferències.
Muchas tienen educación universitaria, muy pocas, hijos (un dato que debería ser irrelevante: quizá no lo sea). Nacieron en los años sesenta (tardíos), setenta y ochenta del siglo pasado. ¿Las une algo, además de ser mujeres? (…) ¿Ellas, como heroínas de un canon inverso, están derribando el cliché del realismo mágico, la violencia narco, las historias de dictadura, los clones de Roberto Bolaño que buscaban —¿buscan? — los editores extranjeros al mirar hacia la región? ¿Es un fenómeno —¡el nuevo boom latinoamericano es mujer! — o un invento?
Des que va sortir publicat l’article el dilluns, penso molt en com i quan les escriptores de les que parla a l’article han passat a ocupar un espai tant gran a la meva prestatgeria, a les converses, a la llista de llibres pendents. Ara mateix, per exemple, a la tauleta de nit en tinc tres: No es un río de l’argentina Selva Almada, Las voladoras de l’equatoriana Mónica Ojeda i Extremas, un recull de perfils sobre dones amb vocació que ha editat la Leila amb Ediciones UDP.
La Leila deixa rastre. És gairebé imperceptible. Alimenta aquest xiuxiueig deixant pistes i obrint universos nous a les columnes dels dimecres a El País i que ara surten cada dos dissabtes a El País Semanal; a les píldores de A vivir que son dos días de la Ser; a les seves cròniques i perfils. A les conferències, entrevistes i cursos o inclús les deixa entreveure en els llibres dels autors que edita.
Pedro Mairal diu que gràcies a la Leila va tornar a escriure. “Guardaría esto que me acabas de decir en una cajita de cristal con los mejores elogios que me pueden dar”, li deia la Leila en una conversa que van tenir fa dos anys a Tachame el Nobel.
*Fun fact: la Leila va ser la primera convidada del programa l’any 2019 i l’any passat va tancar l’últim <3
En una hora de conversa parla de Junín, on va créixer, per acabar explicant perquè la literatura argentina està trencant amb l’eix porteño i es desplaça a la província. De sobte tens ganes de llegir El viento que arrassa de la Selva Almada, sense saber qui és la Selva Almada.
Quan vaig tornar de Xile, igual que per casualitat vaig trobar la Librería Catalonia a Santiago un dia de gener de 2018, vaig descobrir Lata Peinada, al Raval, el 23 d'abril de l'any següent. Feia una setmana que havien obert i em va passar que sentia la comoditat estranya d'estar a un espai que ja coneixia. Amb noms i cognoms que ja no eren desconeguts, sinó que formaven part d'aquest xiuxiueig o rastre que es va retroalimentant constantment.
Avui us envio la Sobretaula des de Madrid. Al carrer Apodaca, 6, han obert la segona llibreria Lata Peinada d'Espanya 💖
Engrunes
Com cada diumenge, us deixo per aquí cosetes que he vist, llegit o m'han fet gràcia aquesta setmana i que us comentaria fent una Sobretaula juntes a Madrid, a Barcelona, a Santiago o on sigui:
Quan comença l’estiu per vosaltres? El meu estiu comença a Cabrera de mar, pujant a Burriac o la Creu a partir de les 20h, amb aquesta llum, i la dutxa d’aigua freda de després.
“¿Qué le está pasando al amor? En esta era tardocapitalista dónde consumimos parejas y no construimos deseo, déjate de hostias, mira a los ojos, di cursiladas, olvídate de las fiestas a las que no te invitan, canta Barbara Streisand y ¡ama, ama, ama!”. Magnífiques la Isa i la Lucía a l’últim Deforme Semanal.
Aquesta crema solar en barra em sembla el millor descobriment per començar l’estiu.
No hi haurà quarta part de la trilogía Before de Linklater 💔 Ho va confirmar la Julie Delpy fa uns dies.
Els bons professors són els que no provoquen indiferència. I afegiria que els millors professors són els que aconsegueixen despertar-te la curiositat. Una entrevista boníssima de la Clara Blanchar al professor Cristian Olivé.
Necessita la tecnologia una narrativa diferent? Un anàlisi molt interessant que va publicar fa uns dies el New Yorker. Les empreses tech ja no parlen de “disrupció”, parlen de “construir” i això canvia tot un paradigma i marc d’opinió. No sé fins a quin punt és problemàtic.
La Fran Lebowitz, que a part de ser la jefa absoluta també “es reconeguda pel seu activisme a favor dels drets dels fumadors”, publicarà - per fi!- un nou libre. El Mundo ha publicat el primer fragment de 'Un día cualquiera en Nueva York': "Niños: ¿a favor o en contra?".
Per pensar:
Fa dos minuts que Manel ha compartit aquesta playlist de les seves cançons menys escoltades. Que acabeu de passar un bon diumenge ✨
Moltes gràcies per llegir! Feel free de deixar un comentari o respondre aquest correu amb qualsevol cosa o reflexió que us hagi passat pel cap. Sempre és un plaer llegir-vos 😍 Ens veiem per Twitter o Instagram.
Fins la setmana que ve 💌
Paula.