Sobretaula #20: Apunts per començar el curs

Estic escoltant Donda, el nou disc de Kanye West, i hi ha una frase que no em trec del cap: The devil run the playground, but God own the building / Time and silence a luxury. 

Us confesso que mai he sigut fan del Kanye ni he connectat amb el fenomen Kardashian. Més aviat sóc obertament swiftie (ni oblit ni perdó) i ara estic bastant obsessionada amb la Dua Lipa. De tant en tant he de fer un friendly reminder que els dos mons poden conviure perfectament i no són excloents. Donda em té fascinada. És un conjunt de moltes coses molt ben fetes: moda, música, perfomance i, com expliquen en aquesta guia de Vogue, té un punt de pretensió evangelitzadora. "Sobre el suelo de la ciudad que le vio nacer, Kanye congregó a 50,000 fieles para rendir, vestido de rojo, tributo a la mujer que le trajo al mundo". 

Amazing. 

El cas és que no tinc tan clar que el temps i el silenci siguin un luxe. Més aviat, el temps i el silenci són l’expressió màxima del privilegi. Quantes hores al dia tens per fer esport, llegir o mirar una pel·lícula? Quantes dediques a la feina remunerada? El privilegi entès com exempció d’una càrrega. Mentre fem equilibris per trobar espai pels amics, la família i cuidar la salut mental, el temps segueix condicionat per factors que se’ns escapen de les mans. I més després d’un any i mig en estat d’alerta permanent. 

Barcelona, 2020

Que tot està canviant i canvia tota l’estona no és cap misteri. Una de les coses que més m’ha agradat de les sobretaules sobre la Intimitat és que totes convergeixen en un punt: posar el que passa en la Intimitat en acció. Experimentar la Intimitat com espectacle, deixar de banda la inèrcia, frenar el ritme, reconèixer les nostres ombres i mirar-les de cara, passejar com a acte de resistència, trobar espais de confiança.

En què creus? Per què creus? Ho saps explicar?

A propòsit de la Intimitat, ahir la Sally Rooney deia això:

“Dejar que una persona entre en tu vida íntima es correr ese riesgo. Da igual que se trate de una relación romántica o entre padres e hijos. Uno abre la puerta a los malos entendidos y al dolor cuando se acerca profundamente a otro ser humano. Madurar es entender que el amor no consiste en llevarse siempre bien, sino en tener la fuerza para solucionar los problemas que se presentan por malos entendidos o inseguridades. Aceptar la intimidad es aceptar la posibilidad de que otra persona no nos entienda y nos hiera”.

Aquest estiu he llegit una preciositat de llibre que es diu Tiny Beautiful Things de la Cheryl Strayed. Durant molts anys ella estava darrere els consells de Dear Sugar. És súper tendre, no jutja i em sembla un bon lloc per tornar quan em senti desorientada i necessiti posar prioritats en ordre. A vegades tot es redueix a un gest.

Espero que acabeu de passar un bon diumenge. M’encanta que la Sobretaula número 20 sigui la primera de setembre i que marqui l’inici de curs. També em fa molt feliç veure com va creixent a poc a poc i com cada vegada som més persones al voltant d’aquesta taula virtual ❤️

Engrunes

Durant l'estiu he anat guardant fragments de llibres, pel·lícules, articles i cosetes vàries que m'encantaria comentar amb vosaltres fent un cafè. Aquí teniu, ja em direu què us semblen: 

• Penso molt en aquest tuit. 

• Simone Weil i Simone de Beauvoir estudiaven juntes a La Sorbona de París i només es van dirigir la paraula una vegada. Aquest article del Joan Burdeus a Núvol sobre el problema espiritual de l'esquerra.

• L’últim vídeo assaig de ContraPoint sobre l’enveja és dels millors.

• D’aquí un mes s’estrena Distancia de rescate a Netflix, l’adaptació cinematogràfica del llibre de la Samantha Schweblin (també us recomano molt el llibre de contes Pájaros en la boca) 😍

• Fan màxima dels Q&A de la Teresa Sanz.

• "Encontrar la sombra nos obliga a ralentizar el paso de nuestra vida, escuchar las evidencias que nos proporciona el cuerpo y concedernos el tiempo necesario para poder estar solos y digerir los crípticos mensajes procedentes del mundo subterráneo". Un assaig sobre El lado oscuro de la vida cotidiana de la Revista de la Universidad de México (aquest mes el tema és El doble).

  • La setmana passada vam tancar l'estiu amb una guia pràctica per reconèixer la nostra ombra, integrar-la, acceptar-la i aprendre a conviure-hi. Us convido moltíssim a passar una tarda o els temps que necesiteu a seguir-la pas a pas.

• Igual que la Letícia, sempre tinc la sensació que arribo tardíssim a les coses.

• Currently obsessed amb aquest compte d’Instagram: Parisiens in Paris.

• Cada vegada hi haurà menys estudiants a la universitat. Ho explica aquest article d'Axios. Les empreses, sobretot tecnològiques, busquen perfils amb habilitats que es poden aconseguir de manera més barata que a la uni.

• Aquesta conversa canviarà la manera que tens d’entendre el trauma. 

• Aquí una (altra) fan de Dirty Dancing. A The Time of My Life, l’autora explica que un dels temes centrals de la peli era l'avortament legal i segur and I think that's beautiful. Aquest article ho repassa TOT i es pregunta com s'ha convertit en un clàssic. 

• La Casey, el Zahid i el Sam d’Atypical són les meves noves persones preferides:

❤️

Moltíssimes gràcies per llegir! Ja sabeu que estic encantada de parlar amb vosaltres per Instagram, Twitter o per correu. 

Fins la setmana que ve 💌

Paula.