Sobretaula #21: Tot el que passa mentre no plou
Dijous, 2 de setembre de 2021. Pujant pel Carrer Casanova (Barcelona) a les 19:54h. Un noi li diu a una noia: i lu engrescadora que és la feina? No he arribat a escoltar el començament de la frase. La noia respon: sí, totalment, però també me la poden treure o fer-me fora en qualsevol moment, m’entens? El noi segueix: el destí t’ha portat aquí, confia.
Dilluns, 6 de setembre de 2021. La meva cosina llegirà aquest any, per primera vegada, Nada de la Carmen Laforet.
Por primera vez en mi vida me encontré siendo expansiva y anudando amistades. Sin mucho esfuerzo conseguí relacionarme con un grupo de muchachas y muchachos compañeros de clase. La verdad es que me llevaba a ellos un afán indefinible que ahora puedo concretar como un instinto de defensa: solo aquellos seres de mi misma generación y de mis mismos gustos podían respaldarme y ampararme contra el mundo un poco fantasmal de las personas maduras. Y verdaderamente, creo que yo en aquel tiempo necesitaba este apoyo.
L’envejo una mica, ojalà l’Andrea, la protagonista del llibre, li caigui bé.
Dimarts, 7 de setembre de 2021. Parc del Fòrum. La Queency ha dit que l’amor es cultiva i que la monogàmia torna. “Cadascú és lliure de triar les relacions que vulgui tenir. Fa uns anys es va posar de moda tot el tema de les relacions obertes i ara crec que estem a una altra era”. Es pot dir més alt, però no més clar. Potser té a veure amb aquesta era a la que fa referència, però em vaig apuntar un dels missatges que li van enviar al Ciberlocutorio. Era una noia que deia: estic molt enamorada i feliç, però sé que s’acaba el món i això em provoca ansietat.
Dimecres, 8 de setembre de 2021. Habitació. 23:30h. Una cucaracha gegant, de color marró, fastigosa, entra per la finestra de l’habitació. Els llums apagats, només es veu una massa que es mou per la paret, és fastigosa, és molt ràpida. La matem a quatre mans amb el meu company de pis. Ha costat. L’habitació ara és un despropòsit: matalàs i somier aixecats i recolzats contra la paret, llençols, coixins, bosses, motxilles, llibres, roba, més roba, sabates, tot fora. Podria prescindir de la meitat de les coses que estan apilades davant la porta de l’habitació. He de comprar caixes per organitzar aquest desastre, no sé quan tindré temps per anar a comprar caixes i organitzar aquest desastre.
Dijous, 9 de setembre de 2021. Carrer Urgell, Barcelona, a l’alçada del mercat de Sant Antoni. 21:43h. Estic esgotada. Hi ha caravana de bicis. Comença a ploure una mica. Davant meu: un repartidor de Just Eat, una de Glovo i un de Shargo. No sé que és shargo. No tinc sopar i tampoc em dóna temps d’anar a comprar. En quin moment hi ha tanta gent repartint? Torno d’un acte on el fundador de Verse ha parlat sobre la mentida i com fer-ne una habilitat. Ho deia en relació a sortir de l’armari. “Tenía la mentira muy integrada. La mentira como mecanismo para conseguir cosas distintas a lo que sientes y a lo que quieres. Construir una personalidad en base a esto”.
Engrunes
Us deixo per aquí cosetes que he llegit, escoltat, vist o m’han agradat aquesta setmana. Que passeu un bon diumenge!
Leila <3 “Escuché las grabaciones muchísimas veces. Y ahora soy una persona gigante. Por eso vago por la casa mirando cosas: porque no sé qué hacer con todo esto. Podría ofrecer pedazos. Dilapidar”.
Jemmima Kirke (Jessa de Girls, Melissa a Conversations with friends i d’aquí res també surtirà a Sex Education) al The times:
You know what’s really cool? People who — and this has always been a sort of man I’ve been attracted to — used to be bad and then they changed. They’ve adjusted themselves and got their priorities straight, but they also have this ability, this twinkle in their eye, to be naughty again, but they don’t.
La falta de perspectiva de gènere en els mètodes científics és al·lucinant. Cap vacuna contempla el risc d’alteracions en el cicle menstruals com a possible efecte secundari i, en canvi, més del 70% hem experimentat canvis en el cicle després de vacunar-nos o passar la covid. L’agència SINC ha fet un resum de tot el que sabem a dia d’avui sobre aquest tema.
Les respostes d’aquest tuit:
La vaixella de Casa Maricurz.
Tinc moltes ganes de llegir Isla decepción, la nova novela de la Paulina Flores. La vaig descobrir amb Qué vergüenza, un recull de contes, i em va semblar una veu molt interessant i a tenir al radar.
La nostàlgia és perillosa o, com diu el Pablo Simón: “mirar hacia atrás es como ir cuesta abajo; el cuerpo descansa (...) Para un conservador hay que ser cauteloso ante los cambios que vienen, pero un reaccionario idealiza un pasado que nunca existió para reivindicarlo”
El 14 de setembre torna Radio Ambulante 🥁
Gràcies per llegir sempre! Ja sabeu que estic encantada de parlar amb vosaltres per Instagram, Twitter o per correu.
Fins la setmana que ve 💌
Paula.