Sobretaula #26: Mecanismes de contingència
Em fascina el que queda als marges, als espais informals i la resistència que ens trobem moltes quan els volem trencar, traspassar, transformar.
Hola amigues, bon dia!
A totes les que sou noves: benvingudes a Sobretaula, una newsletter setmanal per a després de dinar. Em fa molta il·lusió veure com aquest espai va creixent a poc a poc i cada vegada som més al voltant d'aquesta taula virtual.
Cada diumenge a la vostra safata d'entrada 💌
Intenses
La Fernanda Melchor, autora de Temporada de Huracanes (Random House, 2019), explicava ahir al tercer Festival de Literatura Latinoamericana de Lata Peinada que li fascina el pànic que poden arribar a generar les dones. "Sobretodo las mujeres poderosas, independientes, bellas. El pánico que nace de la capacidad de dar vida", assenyalava durant la xerrada de cloenda del festival que, aquest any, girava al voltant de "La Literatura como alimento, la Literatura como renacimiento".
L’Ana Requena, escriptora i periodista de El Diario, firmava una crònica el dilluns sobre el significat que està agafant la paraula intensa. Comença amb una intuïció: “Algo (malo) pasa cuando nos llaman intensas”. T’ha passat? És una sensació molt molt concreta. Neix d’una observació, un pensament o una idea que aflora en forma de comentari, gest o decisió. És un malestar que et sacseja quan parles amb algú o prens una decisió i sents (saps?) que has travessat una línia vermella que no acabes d’entendre ben bé qui ha traçat ni com ni on.
L’article acaba així:
“La realidad, recuerda Catalina Ruiz Navarro en Las mujeres que luchan se encuentran, es que el feminismo nos da amigas, redes nuevas, afectos. Y yo añado: herramientas para comprender, para trascender lo personal, para liberarnos un poquito más y encontrarnos con la vida intensa que queramos vivir”
Amb el permís de l’Ana, afegiria un element més. Sempre a favor de les amigues com a projecte polític i espai segur i, evidentment, el feminisme també m'ha salvat la vida, però no puedo vivir la vida intensa que quiera mentre passi més temps buscant mecanismes de contingència que prenent decisions. Mentre passem més temps revisant-nos, treballant-nos i intentant explicar-nos des d’un lloc comú i encara no hi hagi una conversa real sobre què vol dir ser home i els mecanismes de poder que emanen de la masculinitat.
Em fascinen les històries que neixen dels marges, tot el que passa als espais informals i la resistència que trobem quan els volem trencar, traspassar, transformar. Fa poc em van explicar que la paraula Histèria ve del grec "hystéra" que significa úter. Segons el DIEC: "Neurosi complexa en què l'excitabilitat emocional i reflexa és exagerada, caracteritzada per convulsions, paràlisis, al·lucinacions, etc.".
Oh, vaja.
Engrunes
Aquí teniu cosetes que m’han agradat i semblat interessants aquesta setmana☕️:
Y Carmen Mola eran tres tíos: la broma del Premio Planeta más reaccionario, por Lorena G.Maldonado.
One Tree Hill estarà disponible a HBO a partir del 26 de novembre. Aquell cap de setmana sé d'una que no surt de casa. Agraïdíssima a la Marina, que ha començat una newsletter xulíssima sobre Contradiccions en l’era del selfcare, per aquesta informació de servei.
Deja que las cosas se pudran (2021). Un documental de set minuts, gravat a La Araucanía (una de les regions més increíbles de Chile) sobre la importància dels cicles a la natura. “We can learn the importance of seasonality and we can learn the importance of rebirth from death”.
Avui la premsa va plena d'articles sobre Barcelona que reafirmen el que moltes vegades comentem amb amigues i us explicava la setmana passada: aquí tothom sap com hauria de ser la ciutat i què hauria de projectar i mai arriba a ser-ho.
Una mica de salseo polític: l'Artur Mas ha començat un podcast i ha convidat al David Fernández. Sempre a favor d'aquest crossover, pero ser català és molt sofert, amics.
Estem tots igual. Aquesta peça sobre el futur del periodisme i el canvi de paradigma del món laboral en general (de veritat que penso que és aplicable a altres sectors) m’ha semblat molt encertada: From “grateful to be here” to “no thanks.”
“It seems that Gen Z journalists are more aware of the risks involved in this industry to their minds, bodies and bank accounts, and they’re not always willing to make the trade”
El 10 de novembre la Marta D. Riezu publica un quadern amb Anagrama sobre la moda justa que tinc mil ganes de llegir. Em sembla una persona amb una manera de pensar bastant única. Es que llegiu aquest post:
Que passeu un bon diumenge. Gràcies per llegir sempre! Ja sabeu que estic encantada de parlar amb vosaltres per Instagram, Twitter o per correu.
Fins la setmana que ve ✨
Paula.