Sobretaula #32: Si l'amor s'acaba, què comença?
Sobretaula és una newsletter setmanal per a després de dinar. Subscriu-te per llegir les obsessions, les reflexions i la selecció de contingut que et comentaria seguríssim fent un cafè a una terrassa de Barcelona. Cada diumenge, a la teva safata d'entrada.
Hola!
L’amistat és important, amigues, potser més que l’amor:
Fa temps que sento una distància brutal entre el qüestionament més racional de les relacions romàntiques i el que soc capaç d'imaginar. Què diu de nosaltres la manera en què ens relacionem? Hi ha espai per la ficció romàntica que contempli, a la vegada, la diversitat de vincles que construïm actualment?, perquè sembla que ens hàgim quedat paralitzades en un estat d'indecisió i despossessió crònica. I l'amor, en última instància, és il·lusió, no?
Cada cop estic més convençuda que l'amor ni és sofert, ni tot ho creu, ni tot ho espera, ni tot ho suporta. L'amor és fàcil, pacient i bondadós. Es manifesta de moltes maneres i tot ho ocupa. L'amor no s'acaba. L'amor es transforma. Com ens reivindiquem com a romàntiques en el segle XXI? He escrit sobre el tema en aquest article per Debats pel demà i que trobareu en castellà a La Trivial.
La setmana que ve us enviaré l’última entrega de la sèrie sobre Les nenes bones. Moltes gràcies per les respostes, reflexions i recomanacions sobre el tema. És molt guai saber que estem totes igual i ens travessa el mateix <3
Engrunes
Ara sí! Aquí teniu una selecció del contingut que més he gaudit, que tenia pendent de compartir amb vosaltres i que m’ha semblat més interessant. Siguis on siguis, espero que que hagis passat un bon cap de setmana ☕️
Una hora de tabús i unpopular opinions amb el David Verdaguer i l'Andrea Ros. Estic al tren plorant de riure, literal.
No tot es redueix a l’empatía, però com diu el Jordi Amat a aquest article sobre violència masclista, «demasiadas veces lo cómodo es explicar el caso trágico para no asumir la dimensión estructural del problema. Pero lo es y es intolerable. Y no solo es obligatorio empatizar con ese dolor, ese miedo, con Andrea. Empatizar con ellas es fundamental porque solo así derrotaremos la impunidad de la fuerza para ganar la batalla por la dignidad».
La Remedios Zafra a la Revista Núvol: «Per arribar a la consciència sempre cal una incomoditat respecte a la manera com fem les coses».
L’últim article de la Azahara Palomeque també cita a Zafra, però ho fa sota el context del moviment The Great Resignation que té lloc als Estats Units. Milers de persones estan deixant la feina i están organitzant el malestar laboral.
Això ho hem comentat a altres sobretaules i no em cansaré mai de repetir-ho: volem treballar, però volem treballar diferent.
El comunicat de La Gata sobre els nou dies de la vaga del metall de Cadis. Pèls de punta i admiració absoluta. «Nuestra emigración es consecuencia de las huelgas que no se hicieron, de las protestas que no se escucharon, de las promesas de reconversión que incumplieron, de las alternativas que nunca nos dieron».
Sóc aquesta persona i no me’n amago gens.
«Mientras los medios de comunicación tradicionales excluían el humor en el tratamiento de la pandemia, los memes se convirtieron en una narración en tiempo real que nos permitía explicarnos y al mismo tiempo bregar con la crisis». Una reflexió sobre l’era daurada dels mems de l’Ainhoa Marzol.
Yas, queen ❤️🔥
Amaia somos todas ordenant l’habitació i canviant mobles de lloc per ordenar-nos la vida. Quiero pero no <3
Abans d’acabar…
Això és tot! Mil gràcies per llegir. Si t’ha agradat, et convido a fer extensiva aquesta Sobretaula virtual amb amics, familiars, companyes de feina, whoever you want a través d’aquest enllaç:
Ja sabeu que estic encantada de parlar amb vosaltres per Instagram, Twitter o per correu.
Fins la setmana que ve 💌
Paula.