Sobretaula #33: Les Nenes Bones (part III)

Última entrega de la sèrie sobre Les Nenes Bones i última Sobretaula de 2021. Ens llegim després de Reis.

Dec 05, 2021

Hola!

Aquí teniu l'última entrega de la sèrie sobre Les Nenes Bones i l'última Sobretaula de 2021. Moltíssimes gràcies per aquests últims mesos! Em fa molta il·lusió llegir-vos i parlar amb vosaltres cada diumenge. Han sigut unes Sobretaules magnífiques i em prenc aquestes setmanes per descansar una mica, planificar l'any que ve i pensar continguts nous. Feel free de comentar o respondre aquest correu amb suggeriments o idees.

Soy Rebelde

Durant els últims deu anys, que en el meu record és un període de temps brevíssim, he perseguit incansablement la insubordinació, com qui no té altra feina que transgredir límits i descobrir totes les dones que pot arribar a ser. Tanmateix, és un procés que no he fet sola. Com deia Goethe a Fausto (1790), a vegades necessitem una persona que exerceixi el paper de dimoni. Som massa propensos a adormir-nos, a entregar-nos al descans sense noses; per això és bo tenir companys i companyes al costat que ens estimulin i activin. Però la rebel·lió, si es queda en la transgressió, és inútil.

A vegades necessitem una persona que exerceixi el paper de dimoni

Caminava pel carrer de Casanova amb Gran Via, quan una amiga em va enviar un àudio explicant que per ella tot això de ser nena bona està directament relacionat amb ser una rebel. El que ens generava el dubte és si ser desobedient és el contrari de ser bona nena i si existeix alguna relació entre la malícia i la rebel·lió. Soc dolenta si em rebel·lo? Soc bona persona si soc obedient?

Des que tinc memòria, he estat una noia obedient. A l'escola, a casa, a la feina. Penso en aquesta versió de Soy Rebelde de La Bien querida, on diu que és rebel perquè el món l'ha fet així i perquè sempre, sense motiu, se li ha negat tot el que demanava.

L’any 2011, col·leccionava revistes impreses nacionals i internacionals; contemporànies i antigues. A casa els meus pares encara guardo tots els números de la Vogue i la Harper’s Bazaar d’aquell any. De fet, és l’única col·lecció sencera que ocupa part de la llibreria de l’habitació. Fa deu anys, la revista Vogue dedicava el mes d’octubre a analitzar el fenomen de les IT Girls a través del testimoni de l’Olivia Palermo, l’Alexa Chung, la Blake Lively, la Gala Gonzalez, la Miranda Makaroff, l’Emma Watson i la Megan Fox, entre moltes altres. Vist amb perspectiva, la mescla de personalitats és una mica estranya. Sobretot perquè ara, deu anys després, totes elles entren dins de categories més concretes. Per posar algun exemple: l’Alexa Chung és model, dissenyadora i presentadora de televisió i l’Emma Watson és actriu, embaixadora de Nacions Unides i m’atreviria a dir que prescriptora literària.

És pervers i, a la vegada, revelador que ens posin a totes sota el mateix paraigües quan no ens poden classificar

El concepte d’It Girl és pervers. La traducció literal del pronom it és allò i, normalment, fa referència a un objecte. És pervers i, a la vegada, revelador que ens posin a totes sota el mateix paraigües quan no ens poden classificar. En aquell número d’octubre, la Megan Fox declarava a una entrevista, i amb un punt de resignació, que en un món de titulars i frases curtes, ella prefereix ser coneguda a través de les decisions que pren a les seves interpretacions.

«Soy mucho más que carne de un tabloide que solo busca vender; ellos muestran una mujer muy diferente a la que soy. El problema es que no hay forma de controlarlo, ellos crean las historias que quieren y yo no puedo pelear cada cosa que dicen porque mi vida acabaría consumida. Prefiero aceptar que ese es otro aspecto de mi trabajo»

Una idea que em va recordar a l’episodi set de la primera temporada de Gossip Girl, quan la Blair i el Chuck es troben al Club Victrola i s’enrotllen per primera vegada a la limusina. Aquell episodi obria amb la següent sentència:

«As you might have guessed, Upper East Siders, prohibition never stood a chance against exhibition. It's human nature to be free, and no matter how long you try to be good, you can't keep a bad girl down»

La Queen B. sempre m’ha semblat la representació més humana de la nena bona. Humana perquè és contradictòria. No oblidem que treia notes excel·lents, que tenia claríssim a què responia i es devia; posava a prova els seus límits, però el seu sistema de valors era inalterable (I era super sexy i intel·ligent a parts iguals).

Comentava amb la meva amiga que la idea de rebel·lió i nena bona em porta a pensar en el ridícul. Saps per què? Perquè he estat incapaç de contemplar amb ulls nous aquesta categoria social que oblida la vergonya. Com observava la Maria Aurèlia Capmany a Cartes impertinents de dona a dona (1918-1991), l'experiència ens fa veure que les coses canvien, però «així que vostè s'alliberi de la por de les rialles, començarà a tenir una autèntica categoria social».

A l'inici deia que la rebel·lió, si es queda en simple transgressió és inútil. Ho és perquè la màxima insubordinació i desobediència pren forma de decisió, de responsabilitat i, com deia la Simone Weil, d'obediència. La llibertat és triar a què ens devem, a què obeïm. Suposo que totes som nenes bones i nenes rebels; que cel i infern coexisteixen dins un mateix cos i es manifesten, dialoguen i lluiten incansablement.

Condemna, far i anhel.

Comparteix Sobretaula

Abans de seguir amb les Engrunes….

Sobretaula va començar a agafar forma el novembre de l’any passat, setmanes abans de deixar la feina. I des que us vaig enviar el primer correu, el 10 d’abril de 2021, només han passat coses increíbles i xulíssimes.

Les cinc Sobretaules que més us han agradat i més s’han llegit:

01/08/2021 - La Intimidad despierta, por Ana Bini

«Puedo confirmar que la Intimidad es algo que también puede ponerse al servicio de los demás. En mi caso, trabajo mi intimidad cuando rezo y mantengo un diálogo con Dios que me ayuda a responder los interrogantes que os comentaba al principio»

16/05/2021 - Consells professionals, feina i parets blanques

«Tinc la sensació que molta gent està deixant la feina (…) Que hàgim après a conviure amb el malestar i la incertesa no vol dir que no siguem capaços de desitjar una altra cosa. I més quan es tracta del nostre futur professional»

14/11/2021 - Les Nenes Bones (part I) - Una intuïció

«És possible ser les dues coses? Simpàtica i egoista? Obedient i rebel? Assertiva i educada? Intel·ligent i sexy? Professional i cursi?»

28/11/2021 - Si l’amor s’acaba, què comença?

«L'amor ni és sofert, ni tot ho creu, ni tot ho espera, ni tot ho suporta. L'amor és fàcil, pacient i bondadós. Es manifesta de moltes maneres i tot ho ocupa. L'amor no s'acaba. L'amor es transforma. Com ens reivindiquem com a romàntiques en el segle XXI?»

25/04/2021 - La vida petita

«Últimament també penso molt en la relació que teníem abans de la pandèmia amb l’alcohol i la que tenim ara»

Han parlat de Sobretaula:

L’Andrea Gumes i l’Anna Pacheco en van parlar a l’Àrtic de Betevé, on analitzaven el fenomen de les newsletters a casa nostra. Ho podeu recuperar aquí.

L’Alexandra Lores, autora de Love & Rockets, en parlava en relació a l’amistat i l’estiu. A dream come true compartir paràgraf amb Sex and the City i The Bold Type. Ho podeu recuperar aquí.

Cata Göpel y Vali Hilaire, que estan detrás del podcast Alguien tiene que contarlo, hicieron un programa xulísimo sobre el 15M, el momento en el que nos dimos cuenta de lo que estaba pasando y lo que queda en nuestro imaginario colectivo diez años después. Fue un placer participar en este episodio.

Ràdio Nacional va recuperar la idea de Les Nenes Bones de la mà del Marc Hernández i la Samanta Villar. Ho podeu recuperar aquí.

Sembla que la millor hora per enviar-vos la newsletter és o bé a les 10:00h del matí o a les 15:00h. Què preferiu? Us llegeixo 👀

Engrunes

Us deixo per aquí la selecció de contingut d’aquesta setmana i que us comentaría segur fent un cafetó després de dinar ☕️

L’any que ve, tindrem a l’Ali Smith, la Judith Butler i la Samantha Shweblin a Barcelona. Ja està publicada la programació 2022 del CCCB i té super bona pinta.
Informació d’interès general: la Dua Lipa ha anunciat que escriurà una newsletter amb entrevistes, recomanacions i reflexions personals. Es diu Service95.
Si no sabeu quina pel·lícula mirar aquesta tarda: Las leyes de la frontera (2021). Està a Netflix.
- I si preferiu una sèrie: The sex lives of college girls. Està a HBO.

La Lucía Lijtmaer, del podcast Deforme Semanal, a Infobae: “Muchos heterosexuales no tienen amigas, no citan a mujeres entre sus preferencias culturales, no hay señal de mujeres en su vida diaria”
Sobre el mal que fan les ruptures entre amigues i el dol de després. Una història de SModa.

Les tensions i divisions entre els escèptics amb la vacuna comencen a ser evidents, també, a l'espai privat i està afectant relacions personals i laborals.
Brutal aquesta història que expliquen a El Confidencial.
El 18 de febrer torna The marvellous mrs Maisel a Amazon Prime.

Quatre veïns de Barcelona, a qui estaven a punt d'expulsar de casa seva, han aconseguit renovar els seus contractes de lloguer per a set anys més sense que els hi pugin el lloguer. Una victòria més del Sindicat de Llogateres. Ho expliquen a El Diario.
Perquè ens segueix incomodant l’ateisme? un assaig molt guai del The New Yorker sobre la fe. En especial això: «All of us, nihilists included, believe something—many things, in fact, about ourselves, the cosmos, and one another. In the end, the most interesting thing about a conscience is how it answers, not whom it answers to».
«Perhaps the confidence of this generation’s children scares them». Aquesta peça de Harper’s Bazaar.
✨ Les millors pel·lícules de Nadal ✨

Fins aquí l’última Sobretaula de 2021. Espero que passeu unes festes estupendes! Moltíssimes gràcies a les 413 persones que esteu cada diumenge per aquí. L’any que ve més i millor 💌

Una abraçada,

Paula.