Sobretaula #35: compartir habitació
Un refugi és un lloc on una es pot posar en seguretat.
Això és Sobretaula, una newsletter per a llegir després de dinar mentre et fas el tallat o estàs estirada al sofà amb la pel·lícula de tarda de fons.
Un refugi és un lloc on una es pot posar en seguretat. Un refugi pot ser un lloc físic o virtual. Un refugi poden ser vàries persones al voltant d’una taula. Un refugi, també pot ser un temps. O més ben dit: un no-temps.
A les vuit del vespre envio una nota de veu a la meva germana. Li explico com ha anat la primera classe de LoveCycle. Estan tarades, Ana, semblen posseïdes, criden molt i van coordinadíssimes, però m’ha anat bé i crec que tornaré. Riu i diu que vaya tela, que també s’hauria d’apuntar al gimnàs. Un dia si vols anem, que posen música boníssima. Vint-i-set minuts he aguantat a la bici amb una vamba sense clavar al pedal i intentant seguir el ritme de les noies que es movien amunt i avall com si fossin un organisme amb vida pròpia. Una cosa estranyíssima. Fa gràcia com arribem a pensar i sentir coses antagòniques a la vegada: LoveCycle és l’infern camuflat entre totxanes i el lloc on tornaré de manera completament voluntària. I més si hi puc anar amb la meva germana, perquè sé que també es jartarà quan comenci a sonar la música i no aconseguim seguir el ritme.
Baixant per Via Augusta, amb les galtes encara de color fúcsia, un abric negre fins als peus, la motxilla que gairebé no tanca i la bossa del gimnàs penjant del braç, se m’escapa el riure pensant en una idea que em va dir un conegut: busquem refugi on hi ha tensió.
Durant molts anys, aquest asil l'he trobat a l'habitació on he crescut. Una habitació que a dia d'avui guarda confessions, secrets, baralles, matins fent-nos les dormides per no anar a missa, nits d'estudi i assaigs de coreografies vàries al ritme de S.J.K (those who know, know). Ara, que ja fa temps que no hi visc, vull i necessito construir un refugi nou. Sense la càrrega de la memòria. El meu refugi ideal són quatre parets amb un escriptori de fusta, una llibreria gegant plena de llibres, flors i objectes. Una finestra, o finestral, des d'on es vegin arbres, parcs o un carrer poc transitat. Però aquest refugi imaginat no és només una habitació. També són persones. Aquestes persones-refugi són les que t'allunyen de la tensió i et miren com t'han de mirar: amb il·lusió, admiració, bellesa, sorpresa o anhel. I és aquí on m'atreveixo a formular una suposició: la que diu que tota l'atenció i energia no pot quedar reduïda en la voluntat i la intenció de tenir un refugi, si no que aquest serà construït amb l'acte més subversiu: el de donar i esdevenir-ne un.
Fa poc vaig tornar a escoltar aquesta entrevista a la Jia Tolentino, autora de Trick Mirror (2019), on es preguntava què desitjaria si aconseguís convertir-se en la dona ideal. «What forms of insubordination would you be able to access if you had succeeded in becoming an ideal woman, gratified and beloved, proof of the efficiency of a system that magnifies and diminishes you every day?»
La Marina Woolf, il·lustradora i autora de Contradicciones va recomenar la sèrie de Les Nenes Bones i Sobretaula a una newsletter molt molt bona sobre la Vivian Gornik. I aprofito i comparteixo per aquí l'article de Núvol sobre aquest hàbit meravellós de llegir cartes per correu els diumenges (i que moltes compartim <3).
Engrunes
Aquí tens una selecció de deu articles, curiositats, podcasts i cosetes que m'han encantat aquest mes de gener i que et comentaria fent el cafè de la tarda a una terrassa de Barcelona ☕️ (realment les Engrunes són la meva part preferida de la newsletter).
Això abans era una carnisseria i els ganxos que veieu a la paret, tocant al sostre, són els que aguantaven els pernils. Ara tenen una sel·lecció de llibres de segona mà espectacular.
Un fil de twitter exhaustiu sobre la relació de la Miley Cyrus i el Liam Hemsworth que no saps que vols llegir.
«It is our light, not our darkness, that most frightens us». Gallina de piel cada vegada. Coach Carter és un peliculón (ideal per una setmana confinada).
Hace unos días hablaba con una amiga sobre ir a terapia de pareja no para solucionar un conflicto si no para mejorar la relación. Maria Paz ha escrito un temazo sobre este tema en la Revista Paula.
Limpio y ordenado, por Andrea Rodés.
Les Iced coffee manifestations de Tik Tok em donen la vida. Toxic masculinity is running rampant on these streets.
Un podcast que no em trec del cap especialment per això: «You do not rise to the level of your goals. You fall to the level of your systems».
«A long time ago enjoying fashion was a part of life, but nowadays if you want to enjoy life, maybe you want to spend your money and time on something else (...) If we really are going to build a better future, maybe we should look like we're ready to do the work». Un article de Vogue sobre el moviment Anti-Fashion. Raó no li falta.
Informació de servei: Milla's Lunch. L’hamburguesa de divendres estava boníssima i ella és molt top ⭐️
Les noies del programa Com Elles de Sants 3 Ràdio estan fent una feinada brutal d'arxiu. Cansades de no conèixer catalanes referents.
No sé qui necessita escoltar això PERÒ todo está bien, porque es que siempre estuvo bien y estará bien.
Si t'ha agradat Sobretaula, et convido a fer-la extensiva amb amics i familiars a través d'aquest enllaç.
Moltes gràcies per llegir! Ja sabeu que estic encantada de parlar amb vosaltres per Instagram, Twitter o per correu.
Ens llegim aviat 💌
Paula.