Sobretaula #40: Per art de màgia
Com ens movem dins les ciutats és un acte polític.
Són dos quarts de set de la tarda, estic a Madrid, aquesta calor és malaltissa i escric això mentre torno d'unes jornades sobre mobilitat.
Com ens movem dins les ciutats és un acte polític. Hi pensava després de la taula rodona. Quan ens pregunten sobre mobilitat, molts encara pensen en el cotxe, els avions, els trens. Però en els últims anys, a Barcelona i altres ciutats europees, quan parlem de mobilitat ho fem en un sentit més ampli: des de la bici, el patinet, les motos compartides fins als desplaçaments a peu. La mobilitat entesa sota uns paràmetres nous que van més enllà del mitjà de transport i posen el focus en la manera com ens relacionem (o ens podem arribar a relacionar) amb les ciutats on vivim. Al final, no es tracta de la bici, per posar algun exemple, si no de per a què vas amb bici. L’agafes per anar a treballar? On aparques? Tens espai?
Si alguna cosa ha quedat clara a la primera edició del Global Mobility Call és que el cotxe passa a un segon pla. Quantes vegades vas per l'autopista i veus la majoria dels cotxes amb una sola persona?
Avui tenia ganes de parlar de tot això perquè és fàcil sentir-se saturada amb els titulars dels últims dies. Temperatures per sobre els 30 graus, dotze incendis simultanis a Catalunya, el preu de la gasolina pels aires, creuers arribant sense límit al port de Barcelona i la Plaza del Sol de Madrid sense arbres. El que em dona esperança davant aquests escenaris i narratives del segle passat, és tot el que està passant als marges. Des del col·lectiu Batec bloquejant les portes de la Renfe, la gent de Joves Ecosocialistes organitzant el Renfadats Fest per reivindicar els problemes estructurals de la mobilitat del país fins a iniciatives com The War on cars o les solucions que estan pensant els nous operadors del sector.
Fa uns dies un conegut em deia que potser els marges no són tot allò que queda fora, a la perifèria, entès des d’una perspectiva espacial. I em va semblar un bon lloc des d'on abordar aquest tipus de debats. Els marges com el resultat d'un context determinar.
Preparant el guió de la taula rodona, vaig escoltar aquest podcast amb la Míriam Garcia de LandLab i el Josep Bohigues de Barcelona Regional on deien dues coses que em van agradar molt: la primera, és que Madrid es y Barcelona se hace. La segona, que som precisament nosaltres qui podem qüestionar com ens relacionem amb la ciutat, exigir límits i demanar canvis.
Aquí res passa per art de màgia.
PD. On June 16th, 1994, Jesse met Céline on a train in Budapest <3
Sé que no és diumenge i tampoc és l'hora de dinar, però tenia ganes d'enviar-te una carta. Ens llegim d'aquí a unes setmanes!