Sobretaula #42: The only way out is always through
Anne Carson, convidar amigues a dinar a casa i cosetes maques dels últims dies
Hola, hola!
Avui Barcelona està guapíssima i la banda sonora d’aquest diumenge és la versió de La gent que estimo de la Rita Payés i la Judit Nedderman.
A finals de febrer torna la Biennal de Ciutat i Ciència de Barcelona sota el títol "Dels robots a les natures queer". Aquest estiu vaig veure una expo similar al Barbican de Londres i val molt la pena (aquí podeu veure a little glipmse). L'Ecologia Queer trenca amb el dualisme o binarisme amb què entenem la natura (o el món en general): una cosa està viva o no ho està, és natural o no ho és, és humà o no, quan en realitat la naturalesa existeix de manera cíclica i en un estat de canvi continuat.
A totes les persones que heu arribat fa poc o en els últims mesos: benvingudes a Sobretaula, una newsletter per a llegir després de dinar. Aquí trobaràs observacions, anècdotes i una selecció de cosetes que et comentaria fent el cafè de diumenge a una terrassa de Barcelona.
The only way out is always through
Barcelona, finals de 2022. D’aquí unes hores venen les nenes a sopar a casa. Les nenes son les amigues del cole, les de tota la vida, ens coneixem des que tenim cinc anys. Es diu ràpid. Ara comparteixo pis amb una d’elles i volem inaugurar aquesta etapa com cal. Des de batxillerat ens veiem com a mínim una vegada a l’any: per Sant Jordi fem l’amiga invisible (és o no és la millor tradició del món?). Tenim el menú preparat, però molt poc marge per cuinar. Farem carpaccio de carbassó amb parmesà, taula de formatges, amanida de rúcula i carbassa; l’Anna ha comprat espelmes, jo un ram de flors. Get ready per menjar bé, escoltar Midnights (en aquesta casa som swifties) i gaudir de bona companyia, vam escriure a la invitació. M’encanta convidar gent a menjar a casa. Ho feia el meu compi de pis, que es va mudar a l’estiu, i suposo que aquestes coses s’impregnen.
Brussel·les, Inicis de 2023. Estic a la biblioteca Reial de Bèlgica. En quin moment et fan pagar per entrar a una biblioteca? Em sembla un despropòsit. L’any passat vaig començar amb covid i The Forty Rules of Love (2009) de l'escriptora turca Elif Shafak - Every true love and friendship is a story of unexpected transformation - i ara tinc entre les mans una joieta de l’Anne Carson que es diu Eros Dulce y Amargo (1986). M’agrada pensar en el primer llibre de l’any com una declaració d’intencions.
Carson és poeta, assagista i traductora canadenca i ha estudiat com qui més a Safo de Lesbos (primero deseo, luego busco). El desig és polític, però no polititzable, deia una amiga fa uns dies. I m’agrada perquè l’autora l’entén com un verb, una acció que pots alterar, construir, inclús institucionalitzar. Si no desitges estàs condemnada a repetir el que ja saps.
“porque el deseo es un movimiento que lleva a los corazones anhelantes de acá para allá, proyecta la mente dentro de una historia. En la ciudad sin deseo, vuelos así son inimaginables. Las alas se conservan plegadas; lo conocido y lo desconocido aprenden a alinearse uno tras otro, de forma que parecen ser uno y lo mismo”
Hannah Arendt deia que la paraula també era una forma d’acció. Potser toca deixar de dir que necessitem nous imaginaris colectius i comencem a imaginar de veritat.
Hi ha un vers de Robert Frost que no em trec del cap i que dona títol a aquesta carta. The only way out is always through (“L'única sortida és sempre a través”).
Una altra mirada sobre el desig: fa uns mesos vaig participar en una taula rodona sobre ètica i intel·ligència artificial (IA). Quan parles amb els que hi treballen, sembla que visquin en un món on tot és possible. Ho desitges, ho tens. Els problemes de l'habitatge, la crisi climàtica, la crisi del cost de la vida, queden en un altre pla. Però la IA és política, el model de negoci de la IA és polític, el suposat "interès general" del que parlen les big tech és polític (seriously, en quin moment s'han apropiat d'aquesta paraula) i perquè les institucions públiques no participen en la definició inicial dels models i marquen els estàndards?
Deixo aquí la conversa per si algú li interessa.
Engrunes
Coses maques per comentar fent un cafè ☕️
Anar a BeBarre és un dels millors moments de la setmana. Happy place.
"Fins que trobis un port / sense cordes ni àncores, / un sí que sigui sí, / tres tanques que no tanquin" (Maria-Mercè Marçal 💜)
Super fan de Queer Sex Therapy (Instagram) i Safe Word (podcast).
Dos restaurants boníssims: Maleducat (increïble el tàrtar de gamba i els porros tebis amb vinagreta d'avellana) i Vereda (l'albergínia fumada amb crema d'anacards i llimona estava espectacular).
A dos mesos de fer 28 anys, les hipòtesis són certes: la crisi dels 27 és un tema. Molt bo aquest article de l’Ariadna Romans a la revista Ethic.
There's no such thing as a dream job and that's okay - Teen Vogue.
Les preguntes del Yung Pueblo sempre on point: Are you allowing love to flow easily for yourself and others? If not, what attachments are getting in the way? In what ways are you inviting healing into your life?
M’encanta aquesta casa de Geldeston Road, Londres.
I want to be defined by the things that I love, not the things that I hate. YES!
Aquesta setmana s’ha estrenat al cine La amiga de mi amiga de la Zaida Moore, que té un podcast amb el mateix nom de la peli (la vaig descobrir per aquesta conversa amb la Carme Riera, editora de Penguin Random House, i la culpable que us recomani sense parar a la Winterson).
Tot i estar ben entrades al 2023, acabo aquesta carta amb el brindis d'any nou de la Leila Guerriero: “por todos los demonios, lujurias, pasiones, codicias, envidias, odios, extraños deseos, enemigos espectrales y reales, el ejército de recuerdos con los que batallo; ojalá nunca me den tregua”
I fins aquí. Moltes gràcies per llegir! Ja saps que estic encantada de parlar per correu, Instagram o Twitter. També et deixo per aquí la playlist de Sobretaula a Spotify amb tots els podcasts i cançons que van sortint mencionats i l’estanteria a Goodreads amb els llibres recomanats.
Una abraçada,
Paula 💌