Sobretaula #28: reflexions sobre la COP26
Bon dia, nenes!
Això és Sobretaula, una newsletter setmanal per a després de dinar ☕️ Cada diumenge a les vostres safates d’entrada. Benvingudes!
Posar en acció i altres deliris
Hi ha coses que molesten. Per exemple: trencar-te una ungla l'endemà de fer-te la manicura, que s'espatlli la cremallera dels teus pantalons preferits o estrenar mitges i, tot i anar súper amb compte, sentir el carrerón que puja imparable per la cama esquerra. També molesta arribar tard i cansada un dimecres i que se't cremin les dues últimes llesques de pa que volies per sopar i emprenya una mica perdre el bus a la cara i arribar deu minuts tard a la feina l'endemà.
Hi ha coses que es poden arreglar. Per exemple: una ungla trencada, la cremallera dels teus pantalons preferits o els cinc minuts extra d'espera a la parada del bus. Ho fas i ja està. Tampoc ens hi va la vida.
Hi ha coses que només es solucionen actuant. Quan se’m van trencar les mitges estava al provador de la botiga i vaig poder comprar-me’n unes noves. Tot en ordre. I quan se’m van cremar les torrades, el meu company de pis va fer una mica més de sopar pels dos. Tot en ordre.
Arreglar i actuar són verbs que es mouen en una línia divisòria molt molt fina. Arreglar té més a veure amb reparar una part – petita o gran – que no funciona, que s'ha espatllat, que té esquerdes per tot arreu, però que pot ser igualment funcional. Arreglar també és una manera de cuidar. És donar moltes vides a peces de roba, mobles, situacions concretes. Actuar és diferent. És posar en acció, servir als altres, alterar l'ordre natural de les coses, acceptar la part que no funciona i imaginar una resposta diferent, una vida diferent, una perspectiva diferent perquè allò funcioni. Sigui un objecte, un moble, una peça de roba o una situació concreta. Sento que arreglar ho pot fer una persona sola, actuar demana col·laboració, cooperació i coordinació.
Actuar és diferent. És posar en acció, servir als altres, alterar l'ordre natural de les coses, acceptar la part que no funciona i imaginar una resposta diferent
A propòsit d'aquestes últimes tres paraules, són els tres grans verbs que van marcar la resposta i estratègia del govern de Sánchez quan va esclatar la pandèmia. Des de la primera roda de premsa les va dir i no va parar fins que van tornar competències a les comunitats autònomes. Si va funcionar o no us ho deixo a vosaltres i a la Sobretaula de després de dinar.
Demà comença la Cimera del Clima a Glasgow - més coneguda com a COP26 - la trobada més important sobre emergència climàtica des de l'Acord de París que es va signar el 2015. M'agradaria destacar molt fort que Barcelona ha estat l'única ciutat espanyola convidada a participar en la taula de ciutats, juntament amb París i Londres. El cas és que des de 2015, tinc la sensació que mig món s'ha centrat a arreglar el problema climàtic amb més discursos que mesures efectives i l'altre meitat actua sota paràmetres nous, indicadors diferents i respostes alternatives.
Fa uns dies parlàvem dels quatre grans relats que giren al voltant del canvi climàtic. En aquesta carta, la Vanessa Nakate i la Greta Thunberg demanen als editors, redactors, mitjans i col·laboradors i tothom que parli sobre el tema que tractin el canvi climàtic des d’una perspectiva temporal, holística i de justícia social: “If your stories do not include the notion of a ticking clock, then the climate crisis is just a political topic among other topics, something we can just buy, build or invest our way out of. Leave out the aspect of time and we can continue pretty much like today and ”solve the problems” later on. 2030, 2050 or 2060”.
Màxima il·lusió que parlessin de Sobretaula a l'Avui Sortim de Ràdio Nacional (RN4) ❤️🔥
Us deixo aquí el programa sencer, que és una meravella de ràdio assaig sobre Halloween i la cultura de la violació. Sense pel·lícules com Jennifer's Body (2009) no podria existir Promising Young Woman (2020). Mireu això. És molt interessant l’anàlisi temporal.
Abans de passar a les Engrunes, trobo que és importantíssim que a partir d'ara mireu a la Castanyera amb els ulls de la Rita Rakosnik:
“La castanyera podria reivindicar-se com a fashion icon. Perquè no? Recordem que la cançó diu la camisa li va petita, la faldilla li fa campana i les sabates li fan cloc-cloc. Bàsicament: porta crop top, faldilla acampanada, sabates tipo zueco que estan súper de moda; sense oblidar-nos del tremendo mocador al cap, ulleres grosses i rodones, jersei de ganxet i cistell de palla amb productes orgànics. És una moderna"
Engrunes
Us deixo per aquí cosetes que he llegit, escoltat o m’han fet pensar aquesta setmana i que us comentaria seguríssim fent el cafè de després de dinar:
Later, un assaig sobre l'art de procrastinar de la revista The New Yorker. What does procrastination tell us about ourselves? No sabria per on començar.
Quan parlem de nous formats i maneres d’explicar històries suposo que parlem d’això. Brutal. Google Arts ha recopilat totes les dades que generen artistes, institucions, organitzacions internacionals, científics i museus sobre el canvi climàtic i ho ha comunicat així de bé. Us recomano que passeu una tarda sencera xafardejant. La iniciativa es diu #CultureMeetsClimate
Si heu vist Atypical entendreu perquè fa il·lusió entrar aquí.
Ho tinc claríssim: “Más bonita que ninguna” // “Vindran els anys i, amb els anys, la calma que et pintarà als ulls una mirada suau”
Clarice Lispector: «Cuando, conscientemente declaré mi deseo de escribir, de pronto me encontré incapaz. Y en esa incapacidad, no había nadie que pudiera ayudarme. Me tenia que elevar de un vacío, yo misma tenia que entenderme a mi misma, yo misma tenia que inventar, en cierto modo, mi propia verdad (...) La vocación es distinta al talento. Uno puede tener vocación y no talento: uno puede ser llamado y no saber como ir».
La Maria Valverde està espectacular a Distancia de rescate (2021), l'adaptació cinematogràfica del llibre de l’argentina Samanta Schweblin.
Les cartes dels lectors em semblen una de les millors seccions dels diaris:
Somio amb aquestes botes de Feners ✨
I a tots els que també vam créixer amb Neox: fa vint-i-cinc anys s’estrenava Sabrina, the Teenage Witch. Veig aquest fotograma i us prometo que escolto les seves veus un diumenge al matí mentre esmorzo cereals.
Gràcies per llegir sempre! Que vagi súper la Castanyada 🍂
Ja sabeu que estic encantada de parlar amb vosaltres per Instagram, Twitter o per correu.
Fins la setmana que ve 💌
Paula.