Sobretaula #34: somewhere only we know
Una newsletter per a després de dinar (segona temporada)
Hola reines!
Feliç any nou i benvingudes a Sobretaula. Us he de confessar que he trobat molt a faltar els diumenges amb vosaltres i tinc moltes ganes de veure quin camí pren aquest 2022.
Sobretaula és una newsletter per a llegir després de dinar, mentre et fas un tallat o estàs estirada al sofà amb la pel·lícula de tarda de fons. Sigui com sigui, m’agrada pensar que aquesta newsletter també és un punt de trobada i diàleg sobre temes que a vegades passen desapercebuts o relegats a un segon pla: des dels dubtes que genera l’entrada al món professional, la reivindicació del romanticisme i les amigues per sobre de tot fins a la tirania de Les Nenes Bones.
Les que fa temps que sou per aquí, sabeu que Sobretaula va néixer com una newsletter setmanal. Cada diumenge, a la vostra safata d’entrada. I malgrat adoro escriure cada setmana, aquest any Sobretaula serà mensual; amb columnes, cròniques i assaigs més profunds i una selecció de contingut (a.k.a Engrunes) més extensa.
Somewhere only we know
Hi ha poques coses al món tan poderoses com un grup d’amigues que queden per vestir-se i maquillar-se juntes abans de sortir de festa. En dues o tres hores es prenen decisions transcendentals que determinen el funcionament de la nit. Ingenus els que subestimin el poder d’un pintallavis vermell, una amiga que et diu posa’t aquest vestit que et quedarà millor o una altra que, sense demanar permís, perquè no cal demanar permís, et diu tanca els ulls que et posaré ombres de color blau i saps que ho farà bé (o potser serà un desastre, però és igual) i que aquell color quedarà perfecte amb el top que has decidit posar-te per Cap d’Any.
Dos anys de pandèmia i no sabia que ho havia trobat a faltar. El ritual sencer. Des que surts de la dutxa i estàs una hora amb dessuadora decidint què posar-te fins als retocs finals abans de sortir per la porta. La Marta D. Riezu, autora de La moda justa (Anagrama, 2021), diu que vestir bé té més a veure amb el què ens envolta i el que fem i no tant en tenir les peces de roba adequades. «Mientras investigamos que nos sienta bien, tengamos claros los puntos flacos y fuertes. El físico es solo el envoltorio vistoso; somos nuestra energía. Vestir bien también está en las exposiciones que visitamos, los conciertos que escuchamos, los edificios que expanden nuestro mundo, el interés que ponemos a las cosas. Alguien con las prendas adecuadas pero una actitud apática no tiene encanto alguno».
Aquests dies em venia al cap un professor d’Història de la Comunicació que vam tenir a primer de carrera. El José María Perceval és un home peculiar i les seves classes orbitaven al voltant dels rituals dels xamans i la bruixeria per entendre com la comunicació, verbal i no verbal, havia construït la civilització i la manera que tenim d’entendre’ns. Quan penso en les coses que hem normalitzat aquests dos anys encara se’m posen els pèls de punta; suposo que és qüestió de temps veure quines maneres de fer es mantindran i quines quedaran enrere. I suposo, també, que haurem d’aprendre a explicar-nos des d’aquest lloc indefinit que es mou entre la inèrcia i el canvi constant.
Mentrestant, durant el mes de desembre he tornat a mirar One Tree Hill, escolto Keane en bucle i he tornat a La Insoportable levedad del ser de Milan Kundera.
Engrunes
Aquí tens deu coses que m'han agradat, he llegit i escoltat i m'han fet pensar durant el mes de desembre i que et comentaria seguríssim fent el cafè de la tarda a una terrassa de Barcelona ☕️
Si només has de llegir una cosa, que sigui aquest text de l'Alejandro Zambra.
Obsessionada amb la Delia Ephron des que vaig escoltar l’últim capítol de Sentimental Garbage.
Aquell poema de la Cristina Peri Rossi: «Te he cedido por una vez/ el papel y el lápiz/ la voz que narra/ la crónica que fija contra la muerte/ la nostalgia de lo vivido/ y me va bien el cambio/ te aseguro».
Chloë Sevigny a The Talks: «I don’t know if creativity is innate or not but for me, exposure helps. That’s why I am trying to read and watch and going to see this new music scene and bands and go to exhibitions and I think the more stuff you see, the more grounded you become».
No és que no siguis capaç de sortir a córrer cada dia, és la inestabilitat d'una societat en crisi continuada. Un assaig de The Atlantic que no sabia que volia llegir.
Vivim sota la il·lusió de la diversitat. Quin descobriment, la Carolyn Steel. És arquitecta i fa una setmana la van entrevistar a El País Semanal.
Els propòsits d'Any Nou de l'Alejandra Pizarnik: «Que este año me sea dado vivir en mí y no fantasear ni ser otras, que me sea dado ponerme buena y no buscar lo imposible».
«I realized that a woman could speak without sounding pleasant or sweet, without deference, and even without doubte» Zadie Smith sobre Joan Didion 💔
Si les parets són la màxima expressió de la personalitat d'una ciutat, Milà és la típica que va de que no és cursi, però després t'escriu això:
Abans que marxis! Una coseta més. Et deixo per aquí la playlist de Sobretaula a Spotify amb tots els podcasts i cançons que van sortint els diumenges. També hi ha un grup a Goodreads amb els llibres recomanats i mencionats. Aquest mes hem obert conversa amb el llibre de Kundera. Feel free d'entrar i xafardejar i deixar comentaris.
Si t'ha agradat Sobretaula, et convido a fer-la extensiva amb amics i familiars a través d'aquest enllaç.
Moltes gràcies per llegir! Ja sabeu que estic encantada de parlar amb vosaltres per Instagram, Twitter o per correu.
Ens llegim aviat 💌
Paula.