Sobretaula 44: Fins aviat 💌

Sobretaula va néixer el 10 d’abril de 2021 i avui, gairebé dos anys després, us envio l’última carta.

Hola, hola 

Espero que estiguis molt bé, gaudint de l’esperada primavera i de l’inici de l’Aries season 💐

Sobretaula va néixer el 10 d’abril de 2021 i avui, gairebé dos anys després, us envio l’última carta. Estic contentísima amb tot el que ha passat amb la newsletter. Era un projecte que rondava pel meu cap des de feia temps. Sempre he anat a consumir aquest tipus de contingut a fora - Shoutout a la meravellosa Rookiemag de la Tevi Gavinson, a Lenny Letter (la primera newsletter que em va enganxar) de la Lena Dunham i més recentment,  a Maybe Baby de la Haley Nahman - i tenia ganes de jugar amb aquest format i consumir temes similars escrits i pensats des de Barcelona i en català. Si fa temps que ets per aquí, segurament ja sabràs que Sobretaula neix dels correus que ens enviavem amb les amigues durant la pandèmia per cuidar el nostre espai. Era una manera de seguir xerrant i comentant tot allò que ens seguim explicant, thank God a dia d’avui, a les terrasses de Barcelona. Sempre m’ha agradat compartir articles, parlar de pel·lícules i podcasts, enviar fragments de llibres aleatòriament i connectar idees i veus diferents. 

Sobretaula ha estat un laboratori de proves: per explorar el format, per jugar amb diferents estils, per trobar una veu pròpia amb la que sentir-me còmode, per compartir temes dels que tinc la sensació que no se’n parla suficient a casa nostra o inclús per editar un monogràfic amb veus que no ocupen els mitjans i canals tradicionals i tenen moltíissim a dir. Sobre això últim, si no l’has llegit, et convido molt fortament a entrar i quedar-te una estona amb la Judith, l’Ana, l’Isam i l’Alba, la Rita i la Nora. Gràcies, de nou i des d’aquí, per dedicar el vostre temps a fer aquestes Sobretaules d’estiu. 

Però de tot el que ha passat amb la newsletter, el que m’ha fet més il·lusió ha estat rebre les vostres respostes amb històries, anècdotes, reflexions i comentaris per correu o Instagram. Des de la comunitat de catalans que esteu pel món i us sentieu una mica més a prop de casa fent aquesta Sobretaula, les que alguna vegada m’heu avisat que havien mencionat la newsletter a una clase de la uni, fins a les que llegint algun llibre us heu enrecordat de les Engrunes i m’heu enviat un fragment. JA ERA AIXÒ ❤️

Barcelona, 2021. Aquesta foto és d’uns mesos abans d’enviar-vos la primera carta. I també un tastet d'aquesta Sobretaula (virtual) eterna.

M’agradaria deixar per aquí les cinc Sobretaules més llegides, per si hi voleu tornar de tant en tant: 

• Sobretaula #42: The only way out is always through

• Sobretaula #1: La vida petita

• Sobretaula #14: La Intimitat

• Sobretaula #9: Quina vergonya (?)

• Sobretaula #37: Qui seria si no tingués Instagram?

Aquesta és l’última carta que us envío, però Sobretaula quedarà oberta. Estic segura que el propi contingut seguirà viu i que Sobretaula agafarà altres formes. We’ll see. Com diu l’estimada Hannah Arendt a l’assaig La libertad de ser libres (1967): «podemos comenzar algo por qué somos comienzos y, por ende, principiantes. En la medida en que la capacidad de actuar y hablar - y hablar no es si no una forma de actuar- hace de nosotros seres políticos. Actuar ha significado siempre poner en movimiento lo que no existía antes»  

Moltíssimes gràcies, de tot cor, a les gairebé 700 persones que esteu subscrites. Ja sabeu que seguim en contacte per correu i teniu tots els llibres mencionats a GoodReads (seguiré afegint més) i les cançons i pòdcasts comentats a Spotify.

Fins aviat,

Paula 💌✨

PD. It's that time of the year i ja tinc el mòbil petat amb fotos de flors i edificis de la ciutat amb aquesta llum. Com m'agrada Barcelona 😍

Encara estem de dol. S’acaba una època maquíssima. Aquí un fragment de Cançó del dubte de Manel: “I sortíem a les nits, va demà ho farem millor, mentre el subte ens observava. I sentem créixer a dins gairebé una decisió però era el dubte que jugava amb tot allò que era bo”